Origen

El barret va sorgir en l'antiguitat, utilitzat per primera vegada pels grecs i romans. A

l'antic Egipte també va aparèixer. Des de llavors ha estat present en diversos períodes

i en múltiples dissenys. Per a referir-nos només al barret masculí dels darrers segles, al

XVII va predominar el barret tou que sovint es duia amb una ala plegada.

Al segle XVIII, el tricorn; entre finals del XVIII i inicis del XIX, el bicorn; al llarg del segle XIX, el copalta o barret de copa alta. Alguns dels més utilitzats entre la segona meitat del XIX i la primera del XX són: el citat copalta (esdevingut símbol de les classes superiors); el barret fort; tipus diversos de barret de palla (com el panamà); models variats de barret de feltre, tant tou com semirígid o rígid. La diversitat del barret femení era molt més alta, amb la moda transformant-lo a cada temporada i amb models tan divergents entre si com la pamela, d'ales molt amples i d'ús estiuenc, i el barret de campana, molt arrapat i d'ala mínima, típic de la garçonne i omnipresent als anys vint.

En el món cultural europeu l'ús del barret com a peça de vestir habitual ha canviat des de la dècada dels seixanta.

Història

El barret va sorgir amb la necessitat de protegir-se del sol. El feltre i la llana són els materials que van utilitzar els fabricants alhora de fer els primers barrets, a més, generalment eren de color blanc. S’originen als antics imperis (segle XII a.C); a l’Antic Egipte ja feien servir diversos models de tocats, però un dels antecedents més reconeguts del barret va ser el frigio, utilitzat pels grecs com a símbol per a que tot aquell que el portava era considerat un esclau al qual havien donar la seva llibertat. Al camp es van començar a utilitzar els barrets durant el regnat de Carles VI de França.

Durant el segle XIV es va començar a utilitzar el barret a Europa amb l’objectiu de revelar la classe social i cultural durant el Renaixement. La monarquia es vestia amb barrets grans i vistosos, fets de vellut i guarnits amb cintes, pedres precioses i plomes, en canvi, el poble vestia amb caputxes i barrets petits. En el regnat de Lluís XI l’ús del barret estava generalitzat i es portaven sempre i, fins i tot, es va estendre el seu ús a les nacions més properes. Al segle XVIII Milà va començar a ser coneguda per ser la ciutat on es feien els barrets amb més qualitat per les dones. Les modistes de barrets vam començar a guanyar fama, no només per crear models únics sinó també per fer-los amb accessoris originals i elegants.

how-to-draw-a-hat-draw-hatch-autocad-201

A principis del segle XIX els barrets femenins seguien estant molt decorats: amb cintes, plomes, pells, etc, i a finals del segle es van introduir nous estils, com les capelines l’ala ampla i els tocats. Els barrets dels homes seguien sent molt sobris i es va posar de moda el barret de copa alta, amb copa recta i ala curta. Desprès es va posar de moda el bombí, amb la copa rodona i la ala curta.

La primera guerra Mundial també va canviar la història del barret, degut a les noves feines que havien d’exercir les dones, ja que al haver de vestir d’uniforme no podien portar-los. D’aquesta manera el barret va passar a ser una icona de moda que les dones utilitzaven per poder destacar. En aquesta època Chanel va trobar la necessitat, per part de les dones, d’aconseguir un estil diferent i identificar-se de les altres i, per aquest motiu, és per això que va dissenyar barrets de moda. Cap el 1920 es van començar a crear barrets més petits, rodons, cenyits al cap i d’ala curta ja que els pentinats de les dones van canviar i ara aquestes el portaven curt, i influïa en portar barrets grans.

El barret va deixar de ser una etiqueta durant la Segona Guerra Mundial ja que molts els feien servir per seguretat en les seves feines, per cobrir-se del sol o del fred. Les dones de l’alta societat el continuaven portant però no per norma, sinó en aquest cas, per estètica. Durant les dècades dels 40, 50 i 60 el barret va passar a ser part de la vestimenta de la dona, que combinaven amb vestits, sabates, entre d’altres. A finals del segle XX quan el barret va començar a perdre importància fins a arribar a l’actualitat, que trobem poc comú que les dones portin barret diàriament. El mateix succeeix amb els barrets pels homes. No obstant, els dissenyadors segueixen dissenyant aquest complement de moda per ocasions especials.

Classificació en tipus

Fedora: Barret masculí de feltre amb corona punxada i amb un llaç al voltant de la base de la corona.
Gorra plana: Gorra de llana o de cotó de superfície plana, molt utilitzada en l’àmbit rural espanyol i anglès, relacionada amb la classe treballadora en general.
Boina: Tipus de gorra rodona de corona plana, utilitzada freqüentment com a part de l’uniforme militar i que cobreix únicament el cuir cabellut. Utilitzada també en l’àmbit rural espanyol i francès i en les zones basques.
Barret mexicà: De vora àmplia, fabricat en feltre i usualment decorat amb llaços i llistons setinats.
Barret vueltiao: Tradicional de Colòmbia.

Gorra de beisbol: Gorra amb una distintiva visera corba frontal, que regularment té gravats o relleus.
Barret de vaquer (stetson): Barret de copa punzada i vora semicorbada, utilitzat en l’àmbit rural del sud dels Estats Units i el nord de Mèxic.
Chullo: Gorra feta d’alpalca, flama o vicunya amb un parell d’ales laterals.
Ushanka: Gorra russa de pelatge que té orelles o ales laterals.
Gorra gatsby: Gorra bombada de llana amb una visera dura, relacionada amb les gorres utilitzades per nens d’Estats Units durant la primera meitat del segle XX.
Barret Fort o Fong: Barret clàssic confencionat en feltre que es compon d’una ala estreta i una corona rodona. Popular entre el segle XIX i els primers anys del segle XX.
Gorra ascot: Similar a la gorra plana amb una superfície rodona, generalment fabricada amb feltre.
Barret Panamà (jipijapa): Barret tradicional fabricat amb fulles trenades de palma.
Rastacap: Gorra bombada dissenyada per manejar les rastes, utilitzada per membres del moviment Rastafari.
Barret de campana: Barret femení en forma de campana, semblant a un barret de pesca que era freqüentment utilitzat per les flappers del jazz a la dècada dels anys 20.
Barret de copa alta: Confeccionat en feltre, seda o pell, que es compon d’una corona cilíndrica i una vora semicorbada. Popular a la moda masculina entre els segles XVIII i XIX.
Akubra: Variant australiana que s’utilitza per protegir-se dels raigs solars i està confeccionat en feltre amb una gran ala.
Barret cordobès: Tradicional de Còrdova, Espanya.
Gorra chilote: Tradicional de l’Arixpèlag de Chiloé, situat al sud de Xile.

Chupalla: Tradicional de Xile, fabricat en palla i comunment utilitzat per ramaders i genets.
Non ia: Barret de palla de forma cònica tradicional a l’Àsia. Aquest es manté adherit al cap amb una banda de seda que es subjecta per sota de la mandíbula.
Gorra de plat: Gorra de corona plana que té una visera, és regularment utilitzada per militars i cossos policials.
Fascinator: Tipus de tocat formal femení fet amb tela, encaix o plomes.
Fes (tarbush): Gorra cilíndrica amb una borla relacionada amb l’Imperi Otomà.
Boonie: Barret de tela de cotó que es compon d’una vora ampli que protegeix al portats dels raigs solars. Utilitzada com a part de l’uniforme de camp d’algunes forces armades de diferents països.
Pamela: Barret d’ala molt ampla utilitzat per dones.
Gorra de Mapache: Gorra americana del segle XVII confeccionada de pelatge de mapache.
Deerstalker: Barret a prova de clima utilitzat per a la pràctica de la caça. Popularmet identificat amb el barret del personatge de Sherlock Holmes.
Balmoral: Tipus de boina tradicional a Escòcia.

Cucurulla: Peça cònica recoberta d’un llenç de tela utilitzada normalment amb propòsits religiosos.
Canotier: Barret fabricat en palla amb corona plana i associat amb els gondolers de Venècia.
Solideu: Tipus de casquet utilitzat per membres de l’església, notablement dirigents del Papa.
Capotain: Barret amb corona en forma de con truncat que usualment contenia un cinturó al voltant de la base de la corona.
Homburg: Barret masculí formal confeccionat en feltre, molt similar a un fedora.
Bicorn: Barret Antic que consta d’una vora doblat, utilitzat per les forces armades d’Estats Units i França al segle XVIII i associat a Napoleó Bonaparte.
Chaco: Gorra militar en forma de con truncat i visera.
Barretina: Tipus de gorra tradicional de lesc ultures cristianes que envolten el Mediterrani.
Gorro de natació: Gorra impermeable feta de làtex que s’utilitza per a la natació competitiva.
Montera: Barret tradicuonal teixit com a part de la indumentària de la Península Ibèrica, associat amb els professionals de la tauromàquia.
Papaja: Gorra masculina de llana utilitzada pels cosacs.
Birret: Gorra de superfície plana amb una borla, generalment utilitzada per demostrar èxits acadèmics.
Xamberg: Barret de feltre o tela utilitzat entre els segles XVII i XIX que constava d’una vora àmplia dissenyada per cobrir el portador dels raigs solars.
Quipà: Gorra petita en forma de plat, comuna en rituals jueus, únicament utilitzada per homes.
Tricorni: Tipus de barret de feltre amb l’ala ampla i doblegada cap amunt buscant la copa i formant tres pics, associat a la Guàrdia Civil.
Porkpie: Barret de palla o feltre, de vora estreta i corona plana.
Toc o capell de xef: Gorra plegable alta utilitzada per xefs.
Gat: Barret de vora àmplia utilitzat tradicionalment per homes a Corea.
Bearskin: Gorra alta utilitzada pels granaders al segle XVII.
Mitra: Utilitzada per clergues de l’Església catòlica, ortodoxa i la Comunió Anglicana.
Ayam: Tradicional femenina a Corea.
Gorro de mariner: Utilitzat per membres de la marina.
Quepí: Gorra militar cilíndrica amb una visera, utilitzada per l’exèrcit francès.
Tembel: Barret utilitzat com a símbol de les Forces de Defensa d’Israel.
Student cap: Utilitzada antigament a les escoles militars i acadèmies d’Europa.
Birreta: Gorra religiosa de seda, rematada per una borla rodona.
Jaapi: Tradicional a Assam, Índia. Usualment fabricat en palla i adornat amb llistons i lluentons.
Gorra de Cricket: Petita i plana utilitzada per practicar cricket.
Caubeen: Tipus de boina utilitzada per l’armada britànica.
Colbac: Tipus de gorra tradicionalment utilitzada pels hússars d’Hongria.
Sajkaca: Tradicional de Sèrbia.

Pakul: Barret flexible tradicional a l’Afganistan i el Pakistan.

Relació de les classes socials

Fins fa poc marcava la classe social i cultural. Sortir al carrer sense barret es considerava

tant en dones com en homes una manca important d'etiqueta. Un dels primers presidents a prescindir del barret va ser Kennedy. A partir dels anys seixanta va començar el seu declivi, tant les dones com els homes el van deixar de portar freqüentment, tot i que el seu desús va ser més destacat per part dels homes.

d2ffy8z-16f1906c-7f35-41b1-8a1b-b75b87e0

Dissenyadors destacats

PHILIP TREACY (1967)
Guanyador de premis d’alta costura irlandesa, Philip Treacy és un dissenyador de barret suec que té la seva seu a Londres. Treacy s'ha associat amb algunes de les cases de moda més grans i en particular Chanel i Givenchy, així com celebritats com Isabella Blow, Lady Gaga, Madonna i Sarah Jessica Parker. Més recentment, Treacy s'ha associat amb la reialesa britànica, i ha dissenyat barrets per a ocasions especials britàniques.

COCO CHANEL (1883-1971)
Modista francesa que va revolucionar la moda i el món de l'alta costura dels anys d'entreguerres. Trencant amb l’elegància de la Belle Époque, la seva línia informal i còmoda va alliberar el cos femení de cotilles i d'aparatosos adorns i va expressar les aspiracions de llibertat i igualtat de la dona del segle XX. Ella creia que la roba no ho era tot, sinó com es portava, a més a més portava sempre un barret posat. La seva primera botiga de barrets la va obrir a Paris i es deia Chanel Models.

CANDELA CORT (1959)

Licenciada en Belles Arts, després d’una etapa com a fotògrafa de moda, Candela Cort bolca tota la seva creativitat en el disseny de barrets i collages. Ha aconseguit una rellevant projecció internacional. Des d'Espanya, passant per França, Gran Bretanya, Alemanya i els Estats Units, els seus tocats i barrets han desfilat indistintament per passarel·les, museus, pel·lícules, òpera, teatre i noces reals. Ha col·laborat amb dissenyadors com Elena Benarroch, Pedro Morago, Modest Lomba, Pedro del Ferro i Maria Rosa Salvador de la signatura Dafnis, entre altres.

Per a les noces de la infanta Cristina i del príncep Felip, Cort va confeccionar gairebé un centenar de

barrets. La seva màgia, d'aquesta manera, va arribar al capdavant dels membres de la reialesa espanyola i

als mitjans de comunicació de tot el món. Cort conjuga passat i modernitat a cada pas. Un dels seus

projectes més aclamats va ser “L'art de volar”, una exposició que va realitzar en el Museu del Vestit de

Madrid. Mitjançant cent collages, va aportar els seus barrets i tocats a obres de Leonardo da Vinci,

Francisco de Goya, Sandro Botticelli i Amedeo Modigliani, entre altres grans artistes de la història.

Els especialistes afirmen que els elements que Cort idea i produeix de manera artesanal constitueixen una

de les més excelses manifestacions de l'alta costura contemporània. Els seus barrets s'adapten al pentinat i

al capdavant de la persona amb una exactitud que sorprèn. El seu estil innovador, que no es lliga a les

tendències vigents, sol collir aplaudiments. Les seves obres són peces úniques. Cadascun dels seus adorns

per al cap és fruit d'una instància creativa particular que no tornarà a repetir-se. Per això un barret de

Cort sempre serà un objecte exclusiu.

STEPHEN JONES (1957)

Autor dels barrets de Madonna o de Lady Vaig donar, aquest britànic és considerat un dels dissenyadors de barrets més excèntrics en el món.

Després de tres dècades ideant surrealistes accessoris per a cantants, nobles i famosos de mig món, el barreter Stephen Jones es declara encara apassionat pel seu treball, dissenyar és "l'aventura més al·lucinant", assegura, i encara més: "Naixem nus, per la qual cosa tota la resta és moda". Lady Vaig donar, Kylie Minogue, Madonna, Boy George, The Rolling Stones, Beyonce, Marilyn Manson… han passat per les mans d'aquest dissenyador de barrets, que no per aconseguir la fama deixa passar un dia sense treballar amb les seves mans.

Frases populars

Cap sense barret, tothom hi té dret.
Tants caps, tants barrets.
Gent de poblet, gent de barret.
Petit home, gros barret.
Treure’s el barret.
Dir barrets i barretines.
Ser un barret de rialles.
Tirar el barret al foc.
Al Sol sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred.
Cap sense cervell, no ha de mester capell.
En temps de fred, val més una gorra que un barret.
On hi ha barrets, no hi campen caputxes.
Si s'enveja fos tinya, tothom duria barret.

Personatges coneguts amb barret