FONAMENTS DE L'ART
I R E N E M O R E N O
POP ART
POP ART
- El terme “Pop Art” és acreditat al crític britànic Lawrence Alloway, que en 1958, es va referir així a l'art popular.
- El moviment va néixer amb una obra de Richard Hamilton anomenada “Què és el que fa de les llars d'avui dia tan diferents, tan divertits?”, un collage considerat la primera obra del Pop Art.
- Iniciat en la dècada dels 50 a Anglaterra i els Estats Units, sorgeix com una resposta contra corrent artística del moment, l’Expressionisme abstracte i tot just quan acaba la Segona Guerra Mundial.
- Neix dins el model polític que tendeix a la dreta. És el resultat d’un estil de vida caracteritzat per la tecnologia, el consum, la moda i els diners. El Pop Art és un símbol de rebeldia i burla a tot això, que va en contra de les lleis i els cànons establerts. De fet, la repetició d’elements prepresenta la producció en sèrie que busca la societat.
CARACTERÍSTIQUES
-
Rebuig de l’Expressionisme abstracte
-
Formes i figures a escala natural i ampliada
-
Temàtica extreta de les grans ciutats, dels seus aspectes socials i culturals
-
Absència del plantejament crític
-
Representació del caràcter inexpressiu
-
Llenguatge figuratiu i realista
-
Combinació de pintura amb objectes reals
-
Formes planes i volum esquemàtic
-
Tècniques com la juxtaposició, el collage o el fotomuntatge, influència del dadaisme.
-
Serigrafia, fotografia i tot tipus de pintures.
Andy Warhol (1928-1987)
- El seu objectiu era agafar elements comuns i donar-li un toc irònic, elevant-los fins a la categoria de l’art
- Imatges i objectes presos dels medis de comunicació, d’anuncis, productes de consum o de la vida
- Al llarg de la seva carrera, l'artista es dedica al dibuix, la pintura, serigrafia, escultura, música, cinema, televisió, moda, performance, teatre, fotografia i fins i tot art digital.
- Volia posar fi al seu sentiment elitista de les Belles Arts
Sopa Campbell’s, 1965
Pintura acrílica sobre tela (Serigrafia)
Reproducció d’un producte comercial, una llauna de sopa. Transmet impacte per mitjà de colors intensos. Colors plans, contorns negres.
Sèrie de Marylin Monroe, 1962
El petó, 1961
Roy Lichtenstein Fox (1923-1997)
- Pop art americà
- Les seves obres transmetien sentiments de manera molt freda
- Representava temes de la vida quotidiana i la societat de consum
- Crítica del món contemporani, a través de pintades amb colors primaris.
- Simplicitat de línies i corbes.
- Sempre anava a la recerca de la imatge clara i contundent, que l'espectador pogués reconèixer a l'instant.
- Transformava les coses simples en productes sense donar-li significat profund
Dona en el bany, 1963
Dona plorant, 1963
Richard Hamilton (1922-2011)
- Estil personal
- Comença a explorar el que és l’art fora dels museus i es qüestiona els límits entre el popular i el culte, el natural i l’artificial, el figuratiu i l’abstracte
- El seu collage “¿Qué es lo que hace que las cosas de hoy sean tan diferentes, tan atractivas?” va marcar el pas a l’inici del moviment
- La seva obra es nodreix dels motius i elements de la cultura popular i les masses
- Explora el que podria ser
l'art fora dels museus i es
qüestiona els límits entre el
popular i el culte, el natural i
l'artificial, el figuratiu i
l'abstracte.
¿Qué es lo que hace que los hogares de hoy sean tan diferentes, tan atractivos?, 1956
Study for a fashion Plate, 1969
David Hockney (1937-)
- Famós per les seves pintures satíriques, obra gràfica, dibuixos magistrals i retrats de personalitats contemporànies
- Va treballar incisius retrats, vibrants piscines i destaca per una gran potència a les seves últimes obres (realitzades amb tecnologies d'avantguarda)
- Converteix els seus desitjos i les seves passions en intenses zones de color que disparen directament al cor i la ment de l'espectador
A bigger Splash, 1967
Claes Oldenburg (1929-)
- Representa objectes reals quotidians a gran escala
- Art públic, en espais oberts
- Escultures toves a escala monumental, que trenca una de les premises de l’escultura convencional que emplea materials durs
- Utilitza elements de consum
- Amb sentit de l’humor
- Vol que l’espectador toqui les obres
