"Cal estimar el ball per mantenir-se en ell, no li dóna res, ni manuscrits per emmagatzemar, ni pintures per mostrar a les parets i potser penjar-se en museus, ni poemes per imprimir i vendre, res més que un moment fugaç i únic et sents viu".
- Merce Cunningham
Per què sorgeix?
L'esperit i l'excentricitat van ser els motors clau d'aquests pioners que van combinar l’ús d’objectes reals i mitjans de comunicació per fer crítiques socials i estètiques, representant el món en pintura i escultura, i produint així un tipus d’art més social a diferència de l'expressionisme abstracte.
Una altra característica de Neo-Dada va ser la col·laboració freqüent en projectes amb músics, coreògrafs, poetes, ballarins i simplement altres artistes amb vocació.
​
En un moment en què l'art abstracte era dominant, va ser Neo-Dada qui va reintroduir l'objecte ordinari i la imatge figurativa, portant un significat social a l'art. El que distingia els seus practicants era el fet que no simplement copien el que veien, es van apropiar, citar i emprendre imatges i símbols de la cultura abundant al seu voltant. Alguns dels seus principis més notables afirmen que és la interpretació de l'espectador la que defineix el treball, no la voluntat del creador.
ORIGEN
Un fenomen de Nova York que va sorgir de l'art subterrani l’any 1952, criticat feroçment pels establiments d'art, va rebre diversos noms, i entre els que més es va quedar va ser Neo-Dada, lligat al moviment artístic anomenat Dada i oferint una nova reinvestigació d’aquest.
A principis dels anys cinquanta, un grup d'artistes i intèrprets van ser responsables del sorgiment d'aquest moviment. Obres de John Cage, Robert Rauschenberg, Cunningham i Jasper Johns van ser considerades com els primers exemples d'aquesta nova forma de concepció d’art. Aquests artistes es van rebel·lar contra les pintures emocionalment carregades dels expressionistes abstractes que van dominar el món de l'art a la dècada dels cinquanta.
