DADA: L'ANTECEDENT

Dada va ser un moviment artístic i literari que va començar a Zuric, Suïssa. Es va iniciar l’any 1916 com una reacció a la Primera Guerra Mundial, i va finalitzar el 1924. La seva producció va ser molt diversa, des de l'art de performance fins a la poesia, la fotografia, l'escultura, la pintura i el collage. La seva estètica està marcada per la seva burla d'actituds materialistes i nacionalistes, i va demostrar una influència poderosa en els artistes de moltes ciutats com Berlín, Hannover, París i Nova York. Finalment, aquest moviment va desaparèixer amb l'establiment del surrealisme, però les idees que va donar lloc es van convertir en els pilars de diverses categories d'art modern i contemporani.

I d e e s c l a u

Dada va ser el primer moviment artístic conceptual on els artistes no es centraven en elaborar objectes estèticament agradables, sinó fer treballs que sovint adornaven sensibilitats burgeses i que generaven qüestions difícils sobre la societat, el paper de l'artista i el propòsit de l'art.

Artistes com Hans Arp van intentar incorporar possibilitats a la creació d'obres d'art. Això va ser contra totes les normes de la producció artística tradicional amb la qual es va planificar i completar una obra. La introducció de l'atzar va ser un camí per als dadaistes de desafiar les normes artístiques i qüestionar el paper de l'artista en el procés artístic.

Els artistes de Dada són coneguts pel seu ús d'objectes readymade: objectes quotidians que es podrien comprar i presentar com a art amb poca manipulació de l'artista. L'ús de les preguntes forçades sobre la creativitat artística i la definició de l'art i el seu propòsit en la societat.

L'objectiu de l'art i les activitats de Dada va ser ajudar a posar fi a la guerra i frustrar-se amb les convencions nacionalistes i burgeses que l'havien portat. La seva postura antiautoritària es va fer per un moviment proteic a mesura que s'oposaven a qualsevol forma de lideratge grupal o ideologia orientadora.

C o n c e p t e s i e s t i l s

Les obres d'art de Dada presenten intrigants paradoxes que intenten desmitificar l'obra d'art en el sentit populista però, tanmateix, segueixen sent crítics per permetre a l'espectador interpretar les obres de diverses maneres. Alguns dadaistes van retratar persones i escenes de manera representativa per analitzar la forma i el moviment. Altres, com Kurt Schwitters i Man Ray, practicaven l'abstracció per expressar l'essència metafísica de la seva matèria. Tots dos models van intentar deconstruir l'experiència quotidiana en maneres desafiants i rebels.

A R T I S T E S

Marcel Duchamp

Artista francès que va ser una figura instrumental en els mons d'art avantguardista de París i Nova York. Passant pel Dada, el surrealisme, els readymades, l'escultura i la instal·lació, el seu treball implica un joc conceptual i un atac implícit a les sensibilitats de l'art burgès. Es va fer conegut per una rica varietat de treballs que van des d'imatges estranyes i còmiques eròtiques de peces de màquines fins a pintures basades en text que presagien aspectes de l'art conceptual.

Font (1917), de Marcel Duchamp.

Francis Picabia

Va ser un artista francès que treballava en els moviments Dada, surrealisme i l'abstracció, sovint utilitzant llenguatge i imatges mecàniques. Es coneix com el Pare del Dada, junt amb Marcel Duchamp. Es va desplaçar fàcilment entre l'abstracció i la figuració en un moment en què els artistes s'apoderaven fermament d'un sol enfocament, i el seu gloriós desconeixement per les convencions de l'art modern van encoratjar algunes innovacions notables. Picabia segueix sent venerat pels pintors contemporanis com un dels artistes més intrigants i inescrutables del segle.